http:\/\/www.aflordetiempo.com\/images\/discografia\/foto_disco_paco3.jpg<\/u><\/a>\u00bb alt=\u00bbdisco Paco Ib\u00e1\u00f1ez 3″ width=\u00bb210″ height=\u00bb218″ align=\u00bbleft\u00bb border=\u00bb0″ vspace=\u00bb5″ \/><\/td><\/p>\n\n\n\n<td><\/p>\n\n\n\n
<h2 class=\u00bbnomDisc\u00bb style=\u00bbcolor: #ffa100;\u00bb>Paco Ib\u00e1\u00f1ez<\/h2><\/p>\n\n\n\n
<p class=\u00bbtexto\u00bb><em>12 de mayo de 1969, primer aniversario de la toma de la Sorbona. Unos peque\u00f1os carteles amarillos realizados y pegados por los estudiantes en los \u00e1rboles, en los cristales de los caf\u00e9s, en los pasillos de las aulas, anuncian un concierto de \u00abPaco Ib\u00e1\u00f1ez, la voz libre de Espa\u00f1a\u00bb, en la sala Richelieu.<\/em><\/p><\/p>\n\n\n\n
<p class=\u00bbtexto\u00bb><em>Fue tal la afluencia de estudiantes que los organizadores tuvieron que transformar el gran patio en sala de conciertos y la estatua de V\u00edctor Hugo qued\u00f3 tan poblada como en los mejores d\u00edas de la revuelta estudiantil.<\/em><\/p><\/p>\n\n\n\n
<p class=\u00bbtexto\u00bb><em>La m\u00fasica y la palabra atraviesan las fronteras del idioma en un acto de plena comuni\u00f3n, los universitarios franceses se identifican con \u00e9l y le toman como uno de sus s\u00edmbolos.<\/em><\/p><\/p>\n\n\n\n
<\/td><\/p>\n\n\n\n
<\/tr><\/p>\n\n\n\n
<\/tbody><\/p>\n\n\n\n
<\/table><\/p>\n\n\n\n
<\/div><\/p>\n\n\n\n
<div><\/div><\/p>\n\n\n\n
<div>De moment tot segueix igual. Les classes, la fam\u00edlia, les escapades de cap de setmana. Tercer trimestre i \u00faltim a l’Alliance. Estic contenta perqu\u00e8 cada dia conec millor l’idioma. Segueixo b\u00e9 les converses, els programes i pel\u00b7l\u00edcules de la televisi\u00f3, vaig a comprar i de seguida m’entenen el que demano Alleluia! Ha costat per\u00f2 ho he aconseguit!!! Amb l’Esperan\u00e7a ens ho passem molt b\u00e9. Anem a alguna botiga de roba i entre nosaltres parlem en catal\u00e0 i ning\u00fa ens ent\u00e9n. Com dues criatures, de vegades fem alguna cr\u00edtica i, clar, ning\u00fa sap el que diem. Afortunadament no ens vam trobar mai ning\u00fa que conegu\u00e9s la nostra parla.<\/div><\/p>\n\n\n\n
<div><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
Un altre concert! En Raimon i Quico Pi de la Serra a l’Oympia! Aquest va ser diferent. Amb el consens de les fam\u00edlies vam anar l’Esperan\u00e7a i jo al concert. Com que era a la nit, crec que vaig anar a dormir a casa l’Esperan\u00e7a. Carregades de nost\u00e0lgia vam disfrutar molt de totes les can\u00e7ons que, tamb\u00e9 les coneix\u00edem gaire b\u00e9 totes. A l’entrada don\u00e0ven les lletres de les can\u00e7ons tradu\u00efdes al franc\u00e8s. Nosaltres no necessitavem la traducci\u00f3!<\/p>\n\n\n\n
<\/div><\/p>\n\n\n\n
El curs a punt d’acabar. Ex\u00e0mens, uns dies lliures de classes, passejades, algunes compres, buscar bitllets i cap a casa. No s\u00e9 com ho v\u00e0rem fer per\u00f2 l’Esperan\u00e7a, el seu germ\u00e0 i jo vam tornar amb tren fins a Vic. Van estar uns dies a casa abans d’anar cap a Val\u00e8ncia. A partir d’aqu\u00ed la relaci\u00f3 hauria de ser per carta perqu\u00e8 jo no vaig poder tornar a Par\u00eds i ella anava i venia de Val\u00e8ncia a Par\u00eds fins que la fam\u00edlia va poder tornar a viure a la seva estimada Val\u00e8ncia. Aprofitava els seus viatges per venir a passar un parell de dies a Vic. El temps no s’atura i tot va molt de pressa. La mare ingressa a l’hospital el 27 de setembre de 1969 i cada dia va de mal a pitjor. Les intervencions no van b\u00e9 i cada mes ha de passar per quir\u00f2fan. Hem de buscar una casa m\u00e9s c\u00f2mode perqu\u00e8 si la mare pot tornar a casa no sabem si podr\u00e0 caminar. Per fi trobem un pis molt bonic. T\u00e9 una vista magn\u00edfica, tot el dia hi toca el sol, \u00e9s gran i a m\u00e9s \u00e9s nou. Passen 10 mesos i una ambul\u00e0ncia la trasllada a casa. La mare vol tornar a la seva casa de sempre, a la seva pla\u00e7a de sempre on hi ha les botigues de sempre per\u00f2 no pot ser. De mica en mica es va fen seva la nova casa i valora les comoditats que t\u00e9 i que mai havia tingut. Passa un any i sembla que gr\u00e0cies a la rehabilitaci\u00f3 pot caminar i encara que el pare l’acompanya a comprar, a la perruqueria i a passejar, sembla que la vida \u00e9s una mica m\u00e9s f\u00e0cil per a tots. Tinc moltes ganes de llibertat, de marxar de Vic o millor dit, de fugir. Ara no puc marxar lluny per\u00f2 al menys de dilluns a divendres a Barcelona \u00e9s el m\u00ednim on puc aspirar anar. Primer sense feina va ser dif\u00edcil per\u00f2, afortunadament quan semblava que hauria de tornar a Vic, vaig trobar-ne una bastant bona i amb un sou que em permetia pagar-me totes les despeses. Un dia em va telefonar l’Esperan\u00e7a i am va dir que passava per Barcelona i que tenia unes hores lliures. Ens vam veure i va poder venir un cap de setmana a Vic. Crec que va ser la darrera vegada que ens vam veure. La freq\u00fc\u00e8ncia en rebre i escriure cartes era cada vegada m\u00e9s espaiada fins que la relaci\u00f3 va desapar\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n\n\n
Vaig seguir pendent dels pares. Anava sovint a Vic per\u00f2 va ser com si fes un par\u00e8ntesi a tot el que hi tenia, les amistats, la fam\u00edlia, tot, ho vaig deixar tot. La meva vida era a Barcelona i aquesta vegada ja no era de dilluns a divendres era tots els dies, totes les setmanes, tots els mesos, un any rere un altre. Els anys passen. Els pares no hi son. El meu fill \u00e9s gran. Tinc 61 anys i una bona oferta em fa decidir per deixar la feina i comen\u00e7ar una nova vida. Sempre he recordat l’any a Par\u00eds i, com no, la meva amiga Esperan\u00e7a. Em preguntava sovint qu\u00e8 seria de la seva vida, si viuria a Par\u00eds, a Val\u00e8ncia o, qui sap on. Si tindria fills, si hauria format una fam\u00edlia com ella volia o, si estaria voltant pel m\u00f3n. Ara era el moment de comen\u00e7ar a buscar-la de veritat. El nom de la fam\u00edlia seguia a la guia telef\u00f2nica. Era un senyal que al menys els pares vivien a Val\u00e8ncia. L’adre\u00e7a era la mateixa on enviava les cartes. Vaig telefonar un dia i un altre i un altre i sempre escoltava la veu d’un contestador autom\u00e0tic. Mai vaig deixar missatge perqu\u00e8 volia trobar-los jo, no a trav\u00e9s d’una m\u00e0quina.<\/p>\n\n\n\n\n\n
En veure que no tenia \u00e8xit amb el tel\u00e8fon vaig buscar un bitllet per anar a Val\u00e8ncia i esbrinar de primer m\u00e0 on era l’Esperan\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n\n\n
8 de setembre de 2009. Arribo a Val\u00e8ncia. Un taxi em porta a l’adre\u00e7a de casa els pares de l’Esperan\u00e7a al carrer Orihuela. El n\u00fam. 38 no em contesta ning\u00fa. Miro les botigues que hi ha en aquest carrer i veig una lampisteria que sembla t\u00e9 bastants anys. Ja estic molt a prop de trobar la fam\u00edlia. Quins nervis!!! Entro i pregunto si em poden ajudar. Un senyor molt amable em diu que per suposat. Comen\u00e7o a explicar el perqu\u00e8 del meu viatge a Val\u00e8ncia i li pregunto si coneix la fam\u00edlia de l’Esperan\u00e7a. Em diu que si, que els coneix a tots. El pare va morir fa anys. La mare est\u00e0 a casa del fill o de la filla. El fill treballa a Medi Ambient de la Generalitat i la filla diu que fa molt temps que no l’ha vist. Si treballa a la Generalitat segurament que \u00e9s f\u00e0cil trobar-lo. Pregunto com anar-hi i cap all\u00e0 em dirigeixo.<\/p>\n\n\n\n
Ja soc a Medi Ambient. Uf!!! que r\u00e0pid va tot i que f\u00e0cil!. Segona planta, Recursos Humans, un despatx. Entro i una vegada m\u00e9s pregunto si em poden ajudar. Una dona molt amable m’escolta i em diu que m’esperi un moment a una sala. No passen ni dos minuts que em diu que ja puc passar que el germ\u00e0 de l’Esperan\u00e7a, el Pepe, est\u00e0 al tel\u00e8fon. Em quedo muda i bloquejada i no m\u00e9s em surt dir: Pepe!!!, \u00bfte acuerdas de mi? Espera un poco que cojo aliento! Ell em contesta dient: \u00bfc\u00f3mo puedes pensar que no me acuerde de ti?. Li pregunto com estan i em contesta que molt b\u00e9. Pregunto per l’Esperan\u00e7a. Uns instants de silenci i em diu \u00abMi hermana muri\u00f3 con 41 a\u00f1os\u00bb. Li vaig dir que em sabia molt greu. \u00c9s cert que en aquell moment vaig pensar m\u00e9s amb el dolor que podia tenir el Pepe per haver de recordar la mort de la seva germana que la tristesa que podia tenir jo. No es tractava d’estar molta estona el tel\u00e8fon i el Pepe va pensar per tots dos i em diu que a les 4 pot estar a Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
Quedem que al arribar em telefonaria per saber on era jo. A les 4 en punt la trucada. Dic on soc i em diu \u00abahora vamos\u00bb. En dir \u00abvamos\u00bb vaig pensar que seria la seva dona. Anava mirant qui podia ser de les persones que venien cap on era i veig un noi d’uns 40 i pico amb una noia m\u00e9s jove. Era el Pepe i la noia era la filla de l’Esperan\u00e7a! Potser no s’ha tancat del tot la porta, com diuen, potser s’ha obert una finestra. En aquesta finestra hi ha l’Olga. Si, l’Olga \u00e9s la filla de l’Esperan\u00e7a. \u00c9s molt guapa. Uf! com em recorda l’Esperan\u00e7a. La veig caminar i sembla ella. Miro les mans i s\u00f3n com les d’ella. Encara no s’havien acabat les emocions per aquest 8 de setembre. Vam estar junts dues hores i els vaig dir que no els volia perdre mai m\u00e9s. Em van acompanyar a l’estaci\u00f3 i ens vam dir arreveure! Aix\u00f2 si, ells amb les meves dades i jo amb les seves.<\/p>\n\n\n\n
Ara toca pair les emocions de tot el dia. Sobre tot, la mort de l’Esperan\u00e7a que, ara si, m’est\u00e0 envaint una gran tristesa. Jo volia trobar l’Esperan\u00e7a. Volia riure amb ella, volia estar hores i hores amb ella explicant-nos les nostres vides. Explicant-nos qu\u00e8 hav\u00edem fet durant aquests 40 anys. El que no volia era saber que no hi \u00e9s, que no podr\u00e9 riure amb ella, que no podr\u00e9 passar hores amb ella per posar-nos al dia de la nostra vida. S’ha tancat una porta que mai m\u00e9s es podr\u00e0 obrir.<\/p>\n\n\n\n
Vam quedar amb l’Olga que ella m’enviaria fotos de la seva mare i jo li enviaria cartes de l’Esperan\u00e7a. Al cap d’uns dies vaig comen\u00e7ar a enviar les primeres cartes. Ja feia 3 o 4 dies i no tenia resposta per\u00f2 no en vaig fer cas tot i que tenia moltes ganes de rebre not\u00edcies. I si, vaig rebre not\u00edcies per\u00f2 va ser un altre cop molt dur. L’Olga em va dir que el seu oncle, el Pepe, havia mort d’un infart. No m’ho podia creure. Llegia una vegada i una altra el correu electr\u00f2nic perqu\u00e8 pensava que era un mal son. No, no va ser mal cap son, era veritat. A partir d’aquest dia l’Olga no va dir res m\u00e9s. Li enviava de tant en tant un missatge amb tot el respecte i amor que podia. Tamb\u00e9 la telefonava per\u00f2 mai vaig tenir resposta.<\/p>\n\n\n\n
Dos mesos despr\u00e9s, per fi vaig tenir not\u00edcies. L’Olga em deia que estava millor per\u00f2 que li era molt dif\u00edcil acceptar o assumir o seguir la seva vida sense el Pepe. Era la \u00fanica refer\u00e8ncia que li quedava de la fam\u00edlia de la seva mare. Estaven molt units. Tamb\u00e9 hi havia l’\u00e0via, la mare de l’Esperan\u00e7a. La \u00ababuelita\u00bb com li deia, estava malalta i necessitava una persona que cuid\u00e9s d’ella tot el dia. Fins ara, era el Pepe qui la cuidava. A partir d’ara l’Olga va arreglar casa seva i va cuidar d’ella fins que va morir.<\/p>\n\n\n\n
Al cap d’un any de la mort del Pepe, familiars i amics li van fer un homentatge a l’Albufera. Aquest dia, no hi podia faltar. Vaig con\u00e8ixer el pare i el germ\u00e0 (d’una altre mare) de l’Olga. Tamb\u00e9 els amics del Pepe. I tothom savia qui era jo, \u00abl’amiga de l’Esperan\u00e7a que va anar a Val\u00e8ncia a buscar la seva amiga\u00bb. Va ser un acte molt emotiu. Els amics van parlar del Pepe dient coses meravelloses d’una persona que tinc la certesa que era meravellosa. Despr\u00e9s vam anar dinar l’Olga i els seus Joan’s. El pare, el germ\u00e0 i el n\u00f2vio. Em va agradar con\u00e8ixer el que va ser marit de l’Esperan\u00e7a. Es van separar quan l’Olga tenia 4 anys. Primer el vaig mirar una mica malament, era la persona que va fer patir a la meva amiga! Despr\u00e9s vaig pensar que jo no era ning\u00fa per jutjar-lo. Va ser un dinar molt agradable. Semblava que tamb\u00e9 hi havia l’Esperan\u00e7a perqu\u00e8 tota l’estona parl\u00e0vem d’ella. Tot s’acaba i el dinar tamb\u00e9. Em van acompanyar a l’estaci\u00f3 i cap a Barcelona. Aquest viatge de tornada no va ser tan trist com aquell 8 de setembre.<\/p>\n\n\n\n
Ara la relaci\u00f3 amb l’Olga \u00e9s a trav\u00e9s de mails i whatsapp. Ha tingut una filla, l’Abril. I, evidentment vaig anar a con\u00e8ixer la n\u00e9ta de la meva amiga. Vaig estar dos dies amb ells, l’Olga, el Joan i l’Abril. Va ser fant\u00e0stic poder parlar casi dos dies amb ella. Vam mirar fotos i vaig poder veure l’Esperan\u00e7a al llarg de la seva vida. Tot i que era ella per\u00f2 la imatge que m’ha quedat \u00e9s la de Par\u00eds.<\/p>\n\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tot va comen\u00e7ar l’any 1968 a Par\u00eds. <\/strong>Necessitava fer un canvi a la meva vida. Deixar-ho tot i comen\u00e7ar de nou ben lluny dins les meves possibilitats. Per una casualitat el lloc va ser Par\u00eds amb una fam\u00edlia mig francesa mig catalana i coneguda.Els pares no hi van posar cap problema, fins i tot em […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29,"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5\/revisions\/29"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![http:\/\/www.aflordetiempo.com\/images\/discografia\/foto_disco_paco3.jpg<\/u><\/a>\u00bb alt=\u00bbdisco Paco Ib\u00e1\u00f1ez 3″ width=\u00bb210″ height=\u00bb218″ align=\u00bbleft\u00bb border=\u00bb0″ vspace=\u00bb5″ \/><\/td><\/p>\n\n\n\n<td><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\u00bbnomDisc\u00bb style=\u00bbcolor: #ffa100;\u00bb>Paco Ib\u00e1\u00f1ez<\/h2><\/p>\n\n\n\n<p class=\u00bbtexto\u00bb><em>12 de mayo de 1969, primer aniversario de la toma de la Sorbona. Unos peque\u00f1os carteles amarillos realizados y pegados por los estudiantes en los \u00e1rboles, en los cristales de los caf\u00e9s, en los pasillos de las aulas, anuncian un concierto de \u00abPaco Ib\u00e1\u00f1ez, la voz libre de Espa\u00f1a\u00bb, en la sala Richelieu.<\/em><\/p><\/p>\n\n\n\n<p class=\u00bbtexto\u00bb><em>Fue tal la afluencia de estudiantes que los organizadores tuvieron que transformar el gran patio en sala de conciertos y la estatua de V\u00edctor Hugo qued\u00f3 tan poblada como en los mejores d\u00edas de la revuelta estudiantil.<\/em><\/p><\/p>\n\n\n\n<p class=\u00bbtexto\u00bb><em>La m\u00fasica y la palabra atraviesan las fronteras del idioma en un acto de plena comuni\u00f3n, los universitarios franceses se identifican con \u00e9l y le toman como uno de sus s\u00edmbolos.<\/em><\/p><\/p>\n\n\n\n<\/td><\/p>\n\n\n\n<\/tr><\/p>\n\n\n\n<\/tbody><\/p>\n\n\n\n<\/table><\/p>\n\n\n\n<\/div><\/p>\n\n\n\n<div><\/div><\/p>\n\n\n\n<div>De moment tot segueix igual. Les classes, la fam\u00edlia, les escapades de cap de setmana. Tercer trimestre i \u00faltim a l’Alliance. Estic contenta perqu\u00e8 cada dia conec millor l’idioma. Segueixo b\u00e9 les converses, els programes i pel\u00b7l\u00edcules de la televisi\u00f3, vaig a comprar i de seguida m’entenen el que demano Alleluia! Ha costat per\u00f2 ho he aconseguit!!! Amb l’Esperan\u00e7a ens ho passem molt b\u00e9. Anem a alguna botiga de roba i entre nosaltres parlem en catal\u00e0 i ning\u00fa ens ent\u00e9n. Com dues criatures, de vegades fem alguna cr\u00edtica i, clar, ning\u00fa sap el que diem. Afortunadament no ens vam trobar mai ning\u00fa que conegu\u00e9s la nostra parla.<\/div><\/p>\n\n\n\n<div><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\nUn altre concert! En Raimon i Quico Pi de la Serra a l’Oympia! Aquest va ser diferent. Amb el consens de les fam\u00edlies vam anar l’Esperan\u00e7a i jo al concert. Com que era a la nit, crec que vaig anar a dormir a casa l’Esperan\u00e7a. Carregades de nost\u00e0lgia vam disfrutar molt de totes les can\u00e7ons que, tamb\u00e9 les coneix\u00edem gaire b\u00e9 totes. A l’entrada don\u00e0ven les lletres de les can\u00e7ons tradu\u00efdes al franc\u00e8s. Nosaltres no necessitavem la traducci\u00f3!<\/p>\n\n\n\n<\/div><\/p>\n\n\n\nEl curs a punt d’acabar. Ex\u00e0mens, uns dies lliures de classes, passejades, algunes compres, buscar bitllets i cap a casa. No s\u00e9 com ho v\u00e0rem fer per\u00f2 l’Esperan\u00e7a, el seu germ\u00e0 i jo vam tornar amb tren fins a Vic. Van estar uns dies a casa abans d’anar cap a Val\u00e8ncia. A partir d’aqu\u00ed la relaci\u00f3 hauria de ser per carta perqu\u00e8 jo no vaig poder tornar a Par\u00eds i ella anava i venia de Val\u00e8ncia a Par\u00eds fins que la fam\u00edlia va poder tornar a viure a la seva estimada Val\u00e8ncia. Aprofitava els seus viatges per venir a passar un parell de dies a Vic. El temps no s’atura i tot va molt de pressa. La mare ingressa a l’hospital el 27 de setembre de 1969 i cada dia va de mal a pitjor. Les intervencions no van b\u00e9 i cada mes ha de passar per quir\u00f2fan. Hem de buscar una casa m\u00e9s c\u00f2mode perqu\u00e8 si la mare pot tornar a casa no sabem si podr\u00e0 caminar. Per fi trobem un pis molt bonic. T\u00e9 una vista magn\u00edfica, tot el dia hi toca el sol, \u00e9s gran i a m\u00e9s \u00e9s nou. Passen 10 mesos i una ambul\u00e0ncia la trasllada a casa. La mare vol tornar a la seva casa de sempre, a la seva pla\u00e7a de sempre on hi ha les botigues de sempre per\u00f2 no pot ser. De mica en mica es va fen seva la nova casa i valora les comoditats que t\u00e9 i que mai havia tingut. Passa un any i sembla que gr\u00e0cies a la rehabilitaci\u00f3 pot caminar i encara que el pare l’acompanya a comprar, a la perruqueria i a passejar, sembla que la vida \u00e9s una mica m\u00e9s f\u00e0cil per a tots. Tinc moltes ganes de llibertat, de marxar de Vic o millor dit, de fugir. Ara no puc marxar lluny per\u00f2 al menys de dilluns a divendres a Barcelona \u00e9s el m\u00ednim on puc aspirar anar. Primer sense feina va ser dif\u00edcil per\u00f2, afortunadament quan semblava que hauria de tornar a Vic, vaig trobar-ne una bastant bona i amb un sou que em permetia pagar-me totes les despeses. Un dia em va telefonar l’Esperan\u00e7a i am va dir que passava per Barcelona i que tenia unes hores lliures. Ens vam veure i va poder venir un cap de setmana a Vic. Crec que va ser la darrera vegada que ens vam veure. La freq\u00fc\u00e8ncia en rebre i escriure cartes era cada vegada m\u00e9s espaiada fins que la relaci\u00f3 va desapar\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n\n\nVaig seguir pendent dels pares. Anava sovint a Vic per\u00f2 va ser com si fes un par\u00e8ntesi a tot el que hi tenia, les amistats, la fam\u00edlia, tot, ho vaig deixar tot. La meva vida era a Barcelona i aquesta vegada ja no era de dilluns a divendres era tots els dies, totes les setmanes, tots els mesos, un any rere un altre. Els anys passen. Els pares no hi son. El meu fill \u00e9s gran. Tinc 61 anys i una bona oferta em fa decidir per deixar la feina i comen\u00e7ar una nova vida. Sempre he recordat l’any a Par\u00eds i, com no, la meva amiga Esperan\u00e7a. Em preguntava sovint qu\u00e8 seria de la seva vida, si viuria a Par\u00eds, a Val\u00e8ncia o, qui sap on. Si tindria fills, si hauria format una fam\u00edlia com ella volia o, si estaria voltant pel m\u00f3n. Ara era el moment de comen\u00e7ar a buscar-la de veritat. El nom de la fam\u00edlia seguia a la guia telef\u00f2nica. Era un senyal que al menys els pares vivien a Val\u00e8ncia. L’adre\u00e7a era la mateixa on enviava les cartes. Vaig telefonar un dia i un altre i un altre i sempre escoltava la veu d’un contestador autom\u00e0tic. Mai vaig deixar missatge perqu\u00e8 volia trobar-los jo, no a trav\u00e9s d’una m\u00e0quina.<\/p>\n\n\n\n\n\nEn veure que no tenia \u00e8xit amb el tel\u00e8fon vaig buscar un bitllet per anar a Val\u00e8ncia i esbrinar de primer m\u00e0 on era l’Esperan\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n\n\n8 de setembre de 2009. Arribo a Val\u00e8ncia. Un taxi em porta a l’adre\u00e7a de casa els pares de l’Esperan\u00e7a al carrer Orihuela. El n\u00fam. 38 no em contesta ning\u00fa. Miro les botigues que hi ha en aquest carrer i veig una lampisteria que sembla t\u00e9 bastants anys. Ja estic molt a prop de trobar la fam\u00edlia. Quins nervis!!! Entro i pregunto si em poden ajudar. Un senyor molt amable em diu que per suposat. Comen\u00e7o a explicar el perqu\u00e8 del meu viatge a Val\u00e8ncia i li pregunto si coneix la fam\u00edlia de l’Esperan\u00e7a. Em diu que si, que els coneix a tots. El pare va morir fa anys. La mare est\u00e0 a casa del fill o de la filla. El fill treballa a Medi Ambient de la Generalitat i la filla diu que fa molt temps que no l’ha vist. Si treballa a la Generalitat segurament que \u00e9s f\u00e0cil trobar-lo. Pregunto com anar-hi i cap all\u00e0 em dirigeixo.<\/p>\n\n\n\nJa soc a Medi Ambient. Uf!!! que r\u00e0pid va tot i que f\u00e0cil!. Segona planta, Recursos Humans, un despatx. Entro i una vegada m\u00e9s pregunto si em poden ajudar. Una dona molt amable m’escolta i em diu que m’esperi un moment a una sala. No passen ni dos minuts que em diu que ja puc passar que el germ\u00e0 de l’Esperan\u00e7a, el Pepe, est\u00e0 al tel\u00e8fon. Em quedo muda i bloquejada i no m\u00e9s em surt dir: Pepe!!!, \u00bfte acuerdas de mi? Espera un poco que cojo aliento! Ell em contesta dient: \u00bfc\u00f3mo puedes pensar que no me acuerde de ti?. Li pregunto com estan i em contesta que molt b\u00e9. Pregunto per l’Esperan\u00e7a. Uns instants de silenci i em diu \u00abMi hermana muri\u00f3 con 41 a\u00f1os\u00bb. Li vaig dir que em sabia molt greu. \u00c9s cert que en aquell moment vaig pensar m\u00e9s amb el dolor que podia tenir el Pepe per haver de recordar la mort de la seva germana que la tristesa que podia tenir jo. No es tractava d’estar molta estona el tel\u00e8fon i el Pepe va pensar per tots dos i em diu que a les 4 pot estar a Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\nQuedem que al arribar em telefonaria per saber on era jo. A les 4 en punt la trucada. Dic on soc i em diu \u00abahora vamos\u00bb. En dir \u00abvamos\u00bb vaig pensar que seria la seva dona. Anava mirant qui podia ser de les persones que venien cap on era i veig un noi d’uns 40 i pico amb una noia m\u00e9s jove. Era el Pepe i la noia era la filla de l’Esperan\u00e7a! Potser no s’ha tancat del tot la porta, com diuen, potser s’ha obert una finestra. En aquesta finestra hi ha l’Olga. Si, l’Olga \u00e9s la filla de l’Esperan\u00e7a. \u00c9s molt guapa. Uf! com em recorda l’Esperan\u00e7a. La veig caminar i sembla ella. Miro les mans i s\u00f3n com les d’ella. Encara no s’havien acabat les emocions per aquest 8 de setembre. Vam estar junts dues hores i els vaig dir que no els volia perdre mai m\u00e9s. Em van acompanyar a l’estaci\u00f3 i ens vam dir arreveure! Aix\u00f2 si, ells amb les meves dades i jo amb les seves.<\/p>\n\n\n\nAra toca pair les emocions de tot el dia. Sobre tot, la mort de l’Esperan\u00e7a que, ara si, m’est\u00e0 envaint una gran tristesa. Jo volia trobar l’Esperan\u00e7a. Volia riure amb ella, volia estar hores i hores amb ella explicant-nos les nostres vides. Explicant-nos qu\u00e8 hav\u00edem fet durant aquests 40 anys. El que no volia era saber que no hi \u00e9s, que no podr\u00e9 riure amb ella, que no podr\u00e9 passar hores amb ella per posar-nos al dia de la nostra vida. S’ha tancat una porta que mai m\u00e9s es podr\u00e0 obrir.<\/p>\n\n\n\nVam quedar amb l’Olga que ella m’enviaria fotos de la seva mare i jo li enviaria cartes de l’Esperan\u00e7a. Al cap d’uns dies vaig comen\u00e7ar a enviar les primeres cartes. Ja feia 3 o 4 dies i no tenia resposta per\u00f2 no en vaig fer cas tot i que tenia moltes ganes de rebre not\u00edcies. I si, vaig rebre not\u00edcies per\u00f2 va ser un altre cop molt dur. L’Olga em va dir que el seu oncle, el Pepe, havia mort d’un infart. No m’ho podia creure. Llegia una vegada i una altra el correu electr\u00f2nic perqu\u00e8 pensava que era un mal son. No, no va ser mal cap son, era veritat. A partir d’aquest dia l’Olga no va dir res m\u00e9s. Li enviava de tant en tant un missatge amb tot el respecte i amor que podia. Tamb\u00e9 la telefonava per\u00f2 mai vaig tenir resposta.<\/p>\n\n\n\nDos mesos despr\u00e9s, per fi vaig tenir not\u00edcies. L’Olga em deia que estava millor per\u00f2 que li era molt dif\u00edcil acceptar o assumir o seguir la seva vida sense el Pepe. Era la \u00fanica refer\u00e8ncia que li quedava de la fam\u00edlia de la seva mare. Estaven molt units. Tamb\u00e9 hi havia l’\u00e0via, la mare de l’Esperan\u00e7a. La \u00ababuelita\u00bb com li deia, estava malalta i necessitava una persona que cuid\u00e9s d’ella tot el dia. Fins ara, era el Pepe qui la cuidava. A partir d’ara l’Olga va arreglar casa seva i va cuidar d’ella fins que va morir.<\/p>\n\n\n\nAl cap d’un any de la mort del Pepe, familiars i amics li van fer un homentatge a l’Albufera. Aquest dia, no hi podia faltar. Vaig con\u00e8ixer el pare i el germ\u00e0 (d’una altre mare) de l’Olga. Tamb\u00e9 els amics del Pepe. I tothom savia qui era jo, \u00abl’amiga de l’Esperan\u00e7a que va anar a Val\u00e8ncia a buscar la seva amiga\u00bb. Va ser un acte molt emotiu. Els amics van parlar del Pepe dient coses meravelloses d’una persona que tinc la certesa que era meravellosa. Despr\u00e9s vam anar dinar l’Olga i els seus Joan’s. El pare, el germ\u00e0 i el n\u00f2vio. Em va agradar con\u00e8ixer el que va ser marit de l’Esperan\u00e7a. Es van separar quan l’Olga tenia 4 anys. Primer el vaig mirar una mica malament, era la persona que va fer patir a la meva amiga! Despr\u00e9s vaig pensar que jo no era ning\u00fa per jutjar-lo. Va ser un dinar molt agradable. Semblava que tamb\u00e9 hi havia l’Esperan\u00e7a perqu\u00e8 tota l’estona parl\u00e0vem d’ella. Tot s’acaba i el dinar tamb\u00e9. Em van acompanyar a l’estaci\u00f3 i cap a Barcelona. Aquest viatge de tornada no va ser tan trist com aquell 8 de setembre.<\/p>\n\n\n\nAra la relaci\u00f3 amb l’Olga \u00e9s a trav\u00e9s de mails i whatsapp. Ha tingut una filla, l’Abril. I, evidentment vaig anar a con\u00e8ixer la n\u00e9ta de la meva amiga. Vaig estar dos dies amb ells, l’Olga, el Joan i l’Abril. Va ser fant\u00e0stic poder parlar casi dos dies amb ella. Vam mirar fotos i vaig poder veure l’Esperan\u00e7a al llarg de la seva vida. Tot i que era ella per\u00f2 la imatge que m’ha quedat \u00e9s la de Par\u00eds.<\/p>\n\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Tot va comen\u00e7ar l’any 1968 a Par\u00eds. <\/strong>Necessitava fer un canvi a la meva vida. Deixar-ho tot i comen\u00e7ar de nou ben lluny dins les meves possibilitats. Per una casualitat el lloc va ser Par\u00eds amb una fam\u00edlia mig francesa mig catalana i coneguda.Els pares no hi van posar cap problema, fins i tot em […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29,"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5\/revisions\/29"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lavigatana.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}](\"http:\/\/www.aflordetiempo.com\/images\/discografia\/foto_disco_paco3.jpg\"){kind=link}